Pas a pas

divendres, 13 de febrer del 2009

Caminar - fer camins....fer camins...tots fem els nostres camins...encara que anéssim tots pel mateix camí cadascú faria el seu, el seu camí únic...... M'agrada més anar amb la moto que amb el cotxe..quan vaig amb la moto puc olorar molt més les aromes de la natura, és una altre percepció de tot...però quan vaig a peu és una altra història molt diferent..és tan diferent com ho són una lupa i un microscopi...noto molts detalls, veig coses que no veuria mai si sempre anés motoritzada...disfruto molt caminant....

3 comentaris:

res ha dit...: margalides tímidament
arrelades al terra
visió per caminar lentament
bones fotos
salut!; 13 de febrer del 2009, a les 15:06
Araceli Merino ha dit...: Precioses i incitadores... de les ganes que arribi ja la primavera que tant dolçament evoquen.; 14 de febrer del 2009, a les 22:29
Montse Argerich ha dit...: ohhhhhhhhh
Fotografia feta poema!!
Delicades i místiques imatges, m'agraden molt totes dues però a la segona li trobo una màgia especial!
Una abraçada!!; 23 de febrer del 2009, a les 16:29

Publica un comentari a l'entrada

WHAT A WONDERFUL WORLD

(George Weiss / Bob Thiele)

I see trees of green, red roses too
I see them bloom for me and you
And I think to myself, what a wonderful world

I see skies of blue and clouds of white
The bright blessed day, the dark sacred night
And I think to myself, what a wonderful world

The colours of the rainbow, so pretty in the sky
Are also on the faces of people going by
I see friends shakin' hands, sayin' "How do you do?"
They're really saying "I love you"

I hear babies cryin', I watch them grow
They'll learn much more than I'll ever know
And I think to myself, what a wonderful world
Yes, I think to myself, what a wonderful world

Oh yeah