Al meu padrí li agrada anar a pescar...tenia una barca de ferro, però, no sé per quin motiu, la va vendre....llavors els nets li varen comprar una barca de resina que amb els anys es va anar foradant i el meu padrí l'anava pedaçant. Ara el meu padrí té 82 anys i ja no va a pescar, s'aixeca amb dificultat i camina a poc a poc. Té molt de temps lliure i de tant en tant seu al costat de la barca i hi posa un liquid per segellar els foradets petits...i m'imagino que pensa en el temps passat, i en les estones que va passar pescant, respirant l'aire del riu. Quan vaig veure com acariciava la barca amb el pinzell vaig sentir una tristor...
3 comentaris:
unes imatges molt maque, i un texte preciòs !!!
retrat del padrí, en plena feina de reconstrucció.
m'agraden aquestes escenes quotidianes,
bon dia i bon estiu
salut
per cert he vist el teu autorretart del perfil i ets una nina molt bonica, :)
Publica un comentari a l'entrada